ARTICLE "UNA FESTA CADA VEGADA MÉS DE TOTS"

Aquest article el vaig realitzar per a "El Llibret" de la Gaiata 12 (Forn del Pla), en les festes de "La Magdalena" del any 2012:

UNA FESTA CADA VEGADA MÉS DE TOTS

Hi ha ocasions en les que un recorda alguns moments del passat amb certa nostàlgia. Dic això perquè encara recorde quan, amb poc més de vint anys, tornava al meu benvolgut Castelló com a conseqüència d’un d’aquells esporàdics permisos que ens donaven quan estàvem complint el servei militar. I recorde encara amb més nostàlgia aquell instant en el qual entrava al meu barri, al Raval, i cóm en sentir parlar la gent en la meua pròpia llengua, el valencià, allò feia que tot el meu cos experimentés una sensació de plaer completament encisadora. Sí, quan aplegava en ple estiu al voltant de les nou de la nit observava, per damunt de tot, a les dones majors junts als seus nets prenent la fresca assegudes en una cadira treta al carrer per l’ocasió. Així és, aquella situació em reconfortava plenament ja que em donava a entendre que per fi havia arribat a casa.

Però tot allò ja no existeix. Han passat ja quasi trenta anys i ja no es veu pràcticament ningú assegut al carrer per xarrar amb els seus veïns, o simplement per prendre la fresca. No, eixes escenes del passat ja no existeixen avui en dia donat que el progrés ens ha portat un individualisme desmesurat on el caliu humà ha estat substituït per la fredor dels ordinadors, els DVD o la televisió via satèl·lit. I per desgràcia, al menys per a mi, tampoc es sent parlar a tanta gent en valencià, eixa llengua que em varen ensenyar els meus pares i que sempre ocuparà un primer lloc al meu cor.

De totes maneres, el que per unes coses el progrés ha fet que ens individualitzem en excés i perdem part de les nostres arrels, en altres coses eixe pas dels anys ens ha portat tot el contrari, al menys en alguns aspectes puntuals. I un d’aquets aspectes és la nostra pròpia festa, “la Magdalena”. Mai oblidaré aquelles primeres “Magdalenes” després de la mort de Franco, aquelles festes on els joves demanaven a crits unes festes populars, ja que com molts de vostès recordaran, les festes en els anys de la dictadura consistien en poc més que veure “el Pregó”, pujar a l’ermita i contemplar “el Pregó infantil” del dilluns pel matí. Això, i algun que altre castell de foc donat que eren debades, no com les actuacions que per poder gaudir d’elles et tenies que rascar la butxaca ja que pel carrer no hi havia res de res. Sí, encara recorde aquelles “Magdalenes” i per damunt de tot un dia en concret que, amb dotze anys i passejant junt als meus pares, vaig veure a un grup de joves portant una enorme “senyera” mentre ballaven i cantaven al ritme de un curiós eslògan: “volem un pet popular, volem una bufa popular” (supose que no fa falta explicar el significat metafòric i reivindicatiu d’aquesta frase).

Però com els deia fa un moment referint-me a l’altre tema, en este cas tot açò que els acabe de contar tampoc existeix ja donat que amb els anys “la Magdalena” s’ha convertit en una festa de tots i per a tots. Així es, avui en dia “la Magdalena” es una festa popular on la diversió es viu i es sent al carrer. Però no sols al centre de la ciutat, sinó també a cada barri i a cada racó del nostre municipi. Ja no hi ha que rascar-se la butxaca per acudir a una revetlla i menys encara per a gaudir dels nombrosos actes que es celebren en els diferents sectors del nostre Castelló, per a joia i satisfacció tant de xiquets com d’adults.

No, “la Magdalena” ja no és una festa elitista, sinó que s’ha convertit en una setmana on la joia i el agermanament es desborden a cada pas. Sí, ja no es una festa per a minories, sinó una màgica setmana reconeguda a nivell internacional i en la que la nostra ciutat oblida per uns dies eixe individualisme exacerbat en que s’ha convertit, en certa manera, la societat d’avui en dia. Un altra cosa, això es evident, és el tema de la nostra pròpia llengua, donat que com no li donem l’atenció que es mereix, doncs al cap i a la fi son les nostres arrels i la nostra pròpia identitat com a poble, finalment podem perdre una riquesa cultural i humana de incalculable valor.

Visca la Magdalena, i a viure la festa de tots al carrer!!!